La Polinèsia Francesa té una superfície de 4167 Km2. La seva població es de 252.000 habitants aproximats. La seva densitat de població es de 60,48 habitants per Km2.

El seu clima és tropical. L’època de pluja es des del novembre fins a l’ abril amb temperatures de 30 graus . Del mes de maig a l’octubre, l’aire es sec, les pluges son escasses i les temperatures son més suaus, aproximadament de 26 graus.

La música, el cant i la dansa estan íntimament lligada a la cultura polinèsia, ja que es un dels seus pilars més vius i expressius. Cal destacar que els nens i nenes aprenen a ballar des de la seva infància. Tant els homes com les dones per ballar acostumen a vestir el more, que es una falda de fibres de purau i les noies porten una espècie de sostens negres fets amb dues meitats de coco i una cora de flors. Sempre ballen descalços.

Els instruments musicals tradicionals inclouen el pahu, los toere (tambors) i els instruments originals comprenen els toere, la flauta nasal.

L’esport més practicat son les regates a les que els polinesis son molt aficionats. Altres esport son el busseig i  el snorkel.

Les llengües oficials son el francès i el tahitià. La població indígena parla altres llengües polinèsies. També es parla una mica l’anglès ja que els seus habitants estan acostumats a la presencia dels estrangers. A continuació us faig una petita mostra del lèxic:

Bon dia: iaorana, Gràcies: maururu, Adeu : nana, Si : e , No:  aita, Dona : vahine, Home : tane, Molt bo: maita’i roa , Cap problema: aita pe’a pe’a , A la teva salut : manuia, Benvingut: maeva , casa: fare , Francès : farani, Americà: marite, Terra : fenua , Prohibit : tabu, Poder, don : mana, Tatuar: tatau,etc…

El “shaka” es un gest comú de salutació. Consisteix en ampliar el polze i el dit més petit, mantenint els tres dits del mig corbats, alçant la mà i situant el dors de la mà cap a la persona que s’està rebent.

La religió es aproximadament 55% protestants i 34 catòlics. En el passat, el punt en comú essencial que unia a tots els pobles de la Polinèsia es sens dubte la seva inclinació a celebrar grans festes i cerimònies piadoses en les que tothom i participava, dirigides pels tahua, els grans sacerdots, que eren el vincle entre el poble i els deus,  en llocs sagrats, coneguts com els Maraes. Cal dir que hi ha un Marae  prop de cada poble.

Els tikis son escultures de pedres com a representacions dels deus.

Ta Moko, que és el tatuatge tradicional maori, es una altra característica de la gent que sent fortament  la identitat dels seus avantpassats. Els complexos dibuixos  mostraven exactament , qui era, de quin lloc era, de quina família, de quina tribu i de quin estatus pertanyia la persona. Creuen fortament en la idea de que copiar els tatuatges maoríes es no respectar-los.

També realitzen exportacions de peix i productes de coco.

Actualment la Polinèsia registra una alta taxa de desempleats.

L’altre font d’ingressos per a la Polinèsia es el turisme i el govern creu que es la millor i prospera industria per el creixement de l’economia.

Degut a que la Polinèsia, tot i que té la seva pròpia Assemblea, President, pressupost i lleis, és un territori semi-autònom de França, i la seva influencia es limita a proveir subsidis, educació i seguretat  i es veu obligada a intervenir per equilibrar les balança de l’economia ja que per exemple les importacions son deu cops superiors a les exportacions.

Abans, la principal activitat econòmica de la Polinèsia era l’agricultura, però avui en dia, només arriba al 15% de la producció. El principal cultiu industrial es el coco, encara que també produeix vainilla en grans quantitats. El sector de la pesca també es important i es basa en la pesca de tonyina.

Papeete concentra la majoria de les botigues, on la principal venta es de bijuteria feta amb conquilles, perfums tahitians, Monoi Tiare Tahiti (oli fet amb coco amb aroma de la flor nacional de Tahití, el Tiare), pareos i vainilla.

Els bancs estan oberts de dilluns a divendres 7:45 am a 15:30 pm.

La moneda es el Franco CFP (Comunitat Financera del Pacific)

Els billets son de 10.000, 5.000, 1000 i 500 CFP i les monedes son de 100, 50, 20, 10, 5, 2 i 1 CFP. El canvi de moneda equival aproximadament a 1€= 119,33 XPF i el lloc més econòmic per a fer el canvi es a l’aeroport.

Correus obre de Dilluns a Divendres de 7:00 am a 15:00 pm i a l’Aeroport de Tahití obre fins i tot el cap de setmana de 6:30 am a 10:00 am.

Podeu visitar aquesta web on tenen els millors allotjament de caire familiar.

Aquest darrers son una espècie de pensions o cases familiars, les quals us recomano ja que us permetrà integrar-vos en la cultura real de la població. Penseu que la població es molt senzilla, sense gens de luxe. No obstant la gent de les illes tenen una qualitat de vida envejable. La seva cultura els hi permet ser molt feliços amb molt poques coses, sense cap tipus d’ambició. Viuen tranquils, sense preses, conreen la seva pròpia terra, pesquen els seu propi menjar, crien els seus propis animalons i desprès venen la part que els hi sobra. Els diners que hi guanyen els hi permet comprar altres productes on la fabricació dels mateixos no estan al seu abast.

Pràcticament a tot arreu es pot trobar menjar xinés, francès, italià, però en alguns llocs es pot trobar el dinar típic de la Polinèsia.

El menjar típic de la Polinèsia es molt sa, ja que es cuina sempre  a la brasa, i  base de productes naturals sense conservants. Es molt típic la tonyina crua marinada amb crema de coco i lima. Les fruites típiques son les mini bananes de muntanya, la papaia, la lima  i el mano.

Els Trucks o llocs de menjar sobre rodes que es situen al costat de la platja o de la carretera que voreja les illes ofereixen la possibilitat de comprar el dinar fet,  carns, patates, pollastre, o el peix cru amb salsa de coco, etc…

Si decidiu anar-hi, penseu amb l’opció de buscar alguna d’aquestes paradetes, veureu que és el lloc on els mateixa població compra el seu menjar fet, a un preu aproximat de 500 Francs/2 racions contra els 9000 Francs/2 racions que ens costaria en qualsevol restaurant. A vegades els restaurants utilitzen símbols de dòlars per indicar el preu general dels plats, així que si indica $$$$$ vol dir que es tracta d’un restaurant car, mentres que $ indicaria tot el contrari.

Generalment no es deixa propina, ja que no es correspon amb el concepte tahitià d’hospitalitat.

Està formada per dos illes enllaçades entre si, Tahiti Nui i Tahiti Iti, amb els seus respectius volcans en el centre de la una d’elles.

Les seves platges son de sorra negra degut a la grava volcànica.

Un dels llocs més important a veure de Tahiti es el Mercat de Papete, però sobretot si teniu pensat anar-hi tingueu en compte dues coses: el seu horari i les festivitats.

Està obert de  5:00 am fins a les 6: 00 pm tots els dies, a excepció dels diumenges que obren de 5:00 am fins a les 8:00 am, però hi ha molts dies que tanquen degut a les diferents festivitats de caire religiós.

Si us agrada l’art, un altre lloc important de veure a Tahiti es el Musée Paul Gaugin. Es  tot un homenatge al pintor francès que va viure els darrers anys de la seva vida a l’illa, deixant plasmats en les seves obres, els paisatges i la gent.

El jardí de Mataoa, també es un lloc que cal visitar. Trobareu les flors tropicals més maques de tot el mon. Una gran varietat d’orquídies, una cascada impressionant i fins i tot un ficus de mes de 15 metres de diàmetre ple de dianes.

La illa Bora Bora pertany al arxipèlag de la Societat.

El capità Cook la va batejar com “la perla del Pacífic” per ser una de les illes de més bellesa de la Polinèsia. Els colors verdosos contrasten amb els blaus safir, jade i el turquesa de la seva llacuna. Les seves platges son de sorra blanca, bordades amb cocoters.

Ia Ora Na, Maevea i Manava, son les tres paraules que els polinesis utilitzen per saludar. Quan pases 15 dies saltant d’illa en illa a la Polinèsia, tornes a casa amb unes quantes paraules més.

Aquest blog serà un recorregut per les illes exòtiques de la Polinèsia Francesa.

sobretot de les illes de Bora Bora, Huahine, Fakarava i Tahiti, de les possibilitats que ofereixen tant en la practica d’activitats,  com per la seva cultura, paisatge, platges, etc.

Des d’aquesta pagina, us convido a conèixer una altre forma de viatjar, més econòmica i que us permeti integrar-vos en la cultura de les illes, mitjançant un altre tipus d’allotjament familiar diferent als típics hotels de luxe.

Aquest altre concepte d’allotjament us permetrà tenir experiències en bungalows i cabanes rurals a l’estil dels habitants i de  la vida local, sense luxes però confortables.