L’allotjament disponible a les illes es dispar, hi ha des de habitacions de luxe amb aire condicionat, moqueta, telèfon i servei d’habitacions a bungalows amb sostre de paia.

Podeu visitar aquesta web on tenen els millors allotjament de caire familiar.

Aquest darrers son una espècie de pensions o cases familiars, les quals us recomano ja que us permetrà integrar-vos en la cultura real de la població. Penseu que la població es molt senzilla, sense gens de luxe. No obstant la gent de les illes tenen una qualitat de vida envejable. La seva cultura els hi permet ser molt feliços amb molt poques coses, sense cap tipus d’ambició. Viuen tranquils, sense preses, conreen la seva pròpia terra, pesquen els seu propi menjar, crien els seus propis animalons i desprès venen la part que els hi sobra. Els diners que hi guanyen els hi permet comprar altres productes on la fabricació dels mateixos no estan al seu abast.

Pràcticament a tot arreu es pot trobar menjar xinés, francès, italià, però en alguns llocs es pot trobar el dinar típic de la Polinèsia.

El menjar típic de la Polinèsia es molt sa, ja que es cuina sempre  a la brasa, i  base de productes naturals sense conservants. Es molt típic la tonyina crua marinada amb crema de coco i lima. Les fruites típiques son les mini bananes de muntanya, la papaia, la lima  i el mano.

Els Trucks o llocs de menjar sobre rodes que es situen al costat de la platja o de la carretera que voreja les illes ofereixen la possibilitat de comprar el dinar fet,  carns, patates, pollastre, o el peix cru amb salsa de coco, etc…

Si decidiu anar-hi, penseu amb l’opció de buscar alguna d’aquestes paradetes, veureu que és el lloc on els mateixa població compra el seu menjar fet, a un preu aproximat de 500 Francs/2 racions contra els 9000 Francs/2 racions que ens costaria en qualsevol restaurant. A vegades els restaurants utilitzen símbols de dòlars per indicar el preu general dels plats, així que si indica $$$$$ vol dir que es tracta d’un restaurant car, mentres que $ indicaria tot el contrari.

Generalment no es deixa propina, ja que no es correspon amb el concepte tahitià d’hospitalitat.